CONTES DE LA MÀGIA

 EL CONTE DE LA X

La Nuna pregunta als nens i nenes si han vist les vocals? Doncs amb aquest bon temps i aquesta calor es estrany que no estiguin jugant al jardí. Amb l’ajut dels nens i nenes buscarem per tot arreu i les cridarem...

Finalment se sent una veuetaaa que diu.... “som aquí, a dins el camió aturat davant la fàbrica, que ens podeu obrir?”  Fa dies que volien fer una excursió al museu Dalí o la fàbrica de galetes Trias, però finalment han decidit anar a la fàbrica a buscar unes galetes per regalar als nens i nens del Pompeu per celebrar que ja han arribat totes les lletres i haver treballat tant i tant.

I ara com hi penseu entrar a la fàbrica de galetes? Us penseu que us obriran la porta tan tranquil·lament? Ja pensarem alguna cosa, no et preocupis, els nens ens hi ajudaran.... proposem idees entre tots.... potser podríem entrar per la xemeneia com el pare Noel... no no i no a mi em fan por les altures diu la E!.... I si ens amaguem a la butxaca del conductor’... amb aquesta calor beneita diu la A ens ofegaríem..... de cop se sent un sorollet que ve de dalt xxxxx xxxxx xxxx.... sentiu aquest sorollet?...., de dalt del fum surt una nova consonant, la X.

- Qui ets? Que hi fas aquí a dalt de la xemeneia? Que ets la pare Noel de les consonants, però si no som Nadal?

- No, no és que m’encanta l’olor que surt de la xemeneia de la fàbrica, fa olor de galetes, mmmm...

-Aix noies, quin so tan bonic....- va dir la I, tota vermelleta. De seguida va quedar ben enamorada i entusiasmada d’aquell so.

 - Hola I, si vols puc fer un nou so amb tu!!! I aquesta, molt emocionada, va dir que sí ben ràpid, creant així el so IX. Les dues estan tan enamorades que no es volen deixar ni un moment però la I vol pujar a abraçar-la i no sap com fer-ho..., entre tots els nens i les vocals busquem la solució. Aquesta vegada és la E la seva germana especial la que té una gran idea, li explica a cau d’orella i les dues marxen al darrera a preparar-se (hi haurà un globus petit en forma de cor que portaré a inflar amb heli, la I sortirà penjada del globus i s’enfilarà fins a dalt de la xemeneia.

Mentre la E I són darrera la Nuna farà la màgia amb el fum i sortirà fum de veritat davant la sorpresa de la X que començarà a dir que fa pudor de cremat, que s’han cremat les galetes.... i no para de fer ecs ecs ecs apareguin d’aquesta manera el segon so de la X. Lògicament les vocals estan molt contentes de descobrir una nova consonant amb dos sons, així faran més paraules!!

EL CONTE DE LA Z

Un matí d’estiu, mentre les vocals estàven fent la migdiada a casa amb les finestres obertes, van escoltar un so molt estrany.... ZZZZZZZZZZ (deixem que els nens facin hipòtesis i diguin que pensen que pot ser)

    - Noies, heu escoltat aquest soroll igual que jo?- va preguntar la A una mica nerviosa. 

 - Si, jo també l’he escoltat!- va dir la I. 

-  A mi em sembla que ha entrat un borinot a casa, perquè la finestra està oberta- va dir la E, buscant pel sostre aquell insecte que feia tan de soroll.

-      -  Ep que no és cap borinot... és una nova amiga!!!- va dir la O tota emocionada.

I ben ràpid es van apropar a la nova lletra per presentar-se. A partir d’aquell moment tenien una nova companya per fer noves paraules com ZOO, la lletra Z!

 EL CONTE DE G 

A la pissarra hi haurà un decorat de la caseta de les vocals amb una petita terrasseta. I al costat una taula amb herba com si fos una extensió del jardí, amb la g i la j amagades darrera un mocador (després hi posarem la tenda, sobre l’herba). Les vocals estaran enganxades al mural sempre igual, la E I a la finestra i la A O U al balconet. També necessitarem un llençolet blanc amb ulls pintats per la U (fantasma) i un got de plàstic petit transparent per fer les gàrgares, amb un potet com si fos medecina.
Al destapar-les els nens i nenes queden sorpresos de veure unes lletres que ja coneixen....
Com ja sabeu la J i la G van venir de molt lluny amb vaixell per conèixer a les famoses vocals i s’han quedat uns dies amb elles per jugar a fer paraules. Una mica apartada i fluixet explica als nens i nenes que ella té un gran secret que no pot explicar i que es queda uns dies per veure si les vocals el descobreixen..., les vocals la senten xiuxiuejar i pregunten què passa, amb qui parla i que és de mala educació parlar com si fos un secret.... ella no vol ser mal educada i els hi explica que té un secret familiar que no pot desvetllar, per això és un gran secret que no coneix ni la seva millor amiga la J. Elles insisteixen en que els hi expliqui el secret però això és impossible doncs desapareixerà la seva màgia! Lògicament les vocals no volen descansar fins conèixer el secret i la A O U que són molt entremaliades decideixen fer-li una juguesca per aconseguir que parli i expliqui el seu secret. Li demanen per anar a jugar amb elles, la G els diu que això és impossible doncs ella només pot jugar a fer paraules amb la E I que són les seves vocals. Finalment la A O U la convencen de sortir a dormir al jardí en una tenda que serà molt divertit i no jugaran a fer paraules, només dormiran i faran guerra de pijames... la G accepta encantada però la J la E I són més tranquil·les i decideixen dormir a casa que a la nit encara fa fred. La O,A,U, esperen a que la G s’adormi i surten les vocals a preparar la juguesca per enganyar la G i que els expliqui el seu secret! La U es disfressa de fantasma per fer-li un bon ensurt a la G (uuuuuuuuu!!!), mentrestant la O i la A amagades al balcó faran sorollets com de llop per despertar a la G. La G surt una mica sonánbula i desorientada i es portarà un ensurt descomunal quan vegi el fantasma que la persegueix demanant-li que no la deixarà tranquil·la fins que no expliqui el seu secret!!! Ella crida, plora, corre però de cap manera dirà el seu secret així que finalment la U al veure-la tan disgustada es traurà la disfressa i per explicar a la seva nova amiga que es tranquil·litzi que tot plegat ha estat una broma per conèixer el seu secret. La G intenta dir-li alguna cosa però de tant cridar s’ha quedat sense veu pobrissona!!! La porta cap a casa per donar-li un xarop infal·lible per l’afonia, li posa unes gotes en un got i fa unes gàrgares GUGUGUGUGUG... quan la sorpresa de totes les vocals i la J que descobreixen quin és el seu gran secret!!!! TÉ DOS SONS!!!! Després del canvi de consonants, ara és la J la que està a la finestra amb la E I doncs ella va decidir quedar-se a caseta a dormir sense fer paraules perque amb elles no pot. Però decideix que ja que és la millor amiga de la G i ella ja pot fer paraules amb el seu no so amb la A O U, doncs li demana a la G que li deixi jugar i fer paraules amb la E I que són molt bones. Quin dilema doncs el seu secret no funciona amb la J, però com que és la seva millor amiga li diu que li deixarà només 3 paraules que haurà de memoritzar per jugar amb la E I (Jesús, jersei, injecció)! Tothom content!

No no i no! Ara són la E I que volen poder jugar també amb el nou so de la G.... a veure com ho podem resoldre entre tots.... la U que té moltes idees i vol ajudar a les seves germanes els diu que només quan vulguin jugar amb el nou so que la cridin que ella li donarà xarop de mel per fer gàrgares i que li surti el so, però només alguna vegada ja que no és la seva criada i tant de xarop li faria mal a la panxa! Finalment és la U que afegeix que si a més volen sentir el seu so, només cal que toquin el timbre dues vegades....

 EL CONTE DE LA NY i LA Y

La N i la M diuen: Hola nens i nenes som les germanes de la NY i ens heu d’ajudar. Fa dies que volem portar-la a la casa de les vocals, però com que és la petita i està molt mimada per nosaltres sempre diu que NO parlant com una nena petita NYO, NYO, no li podem treure aquesta mania: canvia el so de la N pel de la NY. Sembla una bebè!!! Hem vingut a la vostra classe perquè l’heu de convèncer de que saludi i conegui a les vocals, és moooolt guai!!!! Pel camí amb l’emocio i les presses les tres lletres cauen a terra i la NY, que és molt exagerada no para de queixar-se i plorar.
A la caseta de les vocals hi ha la Y. La M i la N es posen a plorar pensant que la seva germaneta s’ha trencat per la meitat amb la caiguda...., i tot i que se la miren de dalt a baix estan tan espantades que pensen que la seva germaneta petita ha perdut una cama.
La Y al sentir tant de batibull els explica (parlant amb la I) que ella és una lletra estrangera, grega, que ve de molt lluny, Grècia i que només sap parlar amb l’idioma de la Y, per això es diu Y GREGA, però si hi posen una mica d’atenció l’entendran perfectament: “viig i visitir lis viquils pir silidirlis i fir piriilIs nivis” (vaig a visitar les vocals per saludar-les i fer paraules noves).
Després d’aclarir-se el malentès deixem les noves consonants dins la caseta i anem a la classe a jugar a parlar com la Y GREGA!!!!

EL CONTE DE LA V I LA W

Un dia la O estava pintant a la pissarra amb pinzell un dibuixet ben bonic i explicant que li agrada molt pintar amb retoladors especials (de purpurina...) les vocals se la miren i li donen idees (fa un trocet de dibuix i han d’endevinar què és). La explica que fa dies que està preocupada perquè la B els va explicar que tenia dues germanes la viatgera i la que estava enfadada i que ella la vol conèixer sí o sí. Així que decideix telefonar-la per demanar a la B que convenci a la seva germana per visitar-les però no hi ha manera. Si torna a posar la B i la A decideix que l’anirà a veure personalment. Quan arriba a la caseta de la V li pregunta perquè està tan enfadada i ella li explica que ella té el mateix so que la seva germana gran, la B alta i que al ser la gran sempre vol ser la protagonista i sortir a totes les paraules, en canvi ella al ser baixeta i petita sembla invisible i que no existeixi!!! Però això

no és veritat V hi ha un munt de paraules que s’han d’escriure amb V encara que sonin igual, i si s’hi posa la B serà un disbarat tan gran que aquella paraula ja es pot llençar a les escombraries.... wauuuu! De veritat? Si vols vina amb mi que t’ho ensenyo (la B també hi vol anar però la vocal molt amablement li diu que avui no és el seu dia). Les vocals li ensenyen que hi ha moltes paraules que s’escriuen amb V i la fan super maca amb purpurina perquè aprengui que ella també és important.
Ella els està molt agraïda per haver-la ajudat a sentir-se important com la seva germana i els promet que des d’ara sempre jugarà amb les vocals i només amb les vocals!!!!

EL CONTE DE LAG/J

Avui fa un dia preciós de primavera i les vocals tenen ganes d’anar a jugar a la sorra de la platja sense banyar-se perquè l’aigua encara és massa freda, com a molt pescaran i es mullaran els peus.

Estan emocionades amb els preparatius... (sac de dormir, menjar, motxilla,..).

Les vocals han jugat, pescat, dinat, han vit un tauró i a la nit han fet un foc i han muntat la tenda per dormir. De lluny veuen les llums enceses del que sembla un vaixell que està arribant a port però les vocals estan esgotades dormint com troncs i no senten res.

Al matí el vaixell fa sonar la botzina i es desperten espantades a veure què passa. Descobreixen que hi ha un gran vaixell amarrat al port i que les saluden dues consonants que sembla que fan el mateix so. Elles baixen a abraçar-les doncs venen de molt lluny per conèixer-les. Es presenten dient que tenen un nom diferent però que sonen igual, els hi expliquen que són millors amigues i que sempre ho comparteixen absolutament tot, també el seu so per no haver de separar-se mai. Les vocals no entenen que tinguin el mateix so doncs no sabran com repartir-se per saludar a la G i a la J. Elles ràpidament troben una solució: la G amb la E perquè el seu nom té aquest so. La J amb la O A pel mateix motiu i la U i la I surten disparada dient que elles també volen jugar però no saben on anar perquè no hi són en el nom de cap de les dues consonants...., aviat decideixen que es repartiran una amb cada consonant i seguint el raonament utilitzat amb altres consonants la I sempre juga amb la E i la U amb la A O. Sembla que el dilema està resolt quan la petita de les germanes comenta que a ella també li agradaria jugar amb la g, ella li explica que no es preocupi que té un secret que li explicarà un altre dia!!!!

EL CONTE DE LA LL

Hola nens i nenes, que sabeu qui sóc? La Nuna avui no ha pogut venir perquè ha anat a una altra escola i m’ha demanat que us expliqui quelcom que m’ha passat molt divertit, sembla un acudit!!!
Doncs bé, ahir vaig trucar a les vocals per convidar-les a casa a prendre un suc de llimona fet amb llimones del meu llimoner que ara està farcit a rebentar (ensenyar la foto del llimoner)! Les cinc vocals varen estar molt contentes de que les convidés! El suc era boníssim!!! I ens vàrem beure llimonada sense parar, 5 ampolles!!! Després d’una estona les cinc vocals tenien pipi i no podien parar de riure: Jajajajajja, ai que se

méscapa el pipi, ai ai ai, necessitem anar urgentment al lavabo...
Quan varen tornar semblava que havien embogit, em preguntaven què hi havia posat a la llimonada perquè hi veien doble totes cinc?! Només suc de llimona natural, res més els vaig respondre sincerament. Doncs comencem a veure-hi doble perquè fa un moment eres al pati doblada....! La L no podia parar de riure....., jajajaja, ara ho entenia tot! I vosaltres ho enteneu? Doncs sortiu al pati i veureu de que es tracta....

 

EL CONTE DE LA F

Un bon dia, en llevar-se les vocals al matí, van sentir un soroll al carrer...”FFFFFF”...molt encuriosides van fer un salt del llit i corrents es van enfilar pel balcó per veure què passava.

       -Em sembla que és el gat del veí que esta enfadat, segur que és en Patufet!- va dir la A.

      -Jo crec que no, jo he vist al Patufet dormint fa una estona! - va dir la E tota amoïnada.

     -Jo estic segura que és en Patufet, sempre fa aquest soroll! -Va dir la A.

     -Anem a veure!- Va dir la E.

I quan van sortir, la E tenia raó, en Patufet estava ben dormit, però el soroll sortia d’on estava ell... quina cosa més estranya! Quan van agafar al Patufet, resulta que hi havia una nova consonant arraulida al seu costat, la lletra F.

-       -Si, em dic “efa” però podeu estar ben tranquil·les que no vinc pas a barallar-me amb ningú!!!! M’agradaria molt poder ser la vostra amiga i així poder fer noves paraules amb vosaltres.

Llavors, la lletra efa els hi va explicar la seva aventura, havia tingut un ensurt molt gran... quan estava al bosc buscant la caseta de les vocals estava una mica cansada i es va estirar a dormir una mica, però llavors va arribar un ocell que es pensava que era un cuc i se la volia menjar!

-       Auxili, auxili, deixa’m que no sóc un cuc, que algú m’ajudi!

Quan l’ocell estava a punt de menjar-se a la Efa, en Patufet el gat del veí va arribar a salvar-la i fent el so dels gats enfadats (ffff...), va fora a l’ocell dolentot i va salvar a la F! La F estava molt agraïda i li va dir que el seu so era molt semblant al que havia fet el gat, es van fer bons amics i com que la F estava una mica espantada en Patufet la va a posar a dormir i la va escalfar una miqueta al seu llitet. Així  va ser com la A i la E van trobar a la F amb en Patufet!

I a partir d’aquell dia, les vocals ja tenien una nova amiga, que feia el so que fan els gats quan estan enfadats.

EL CONTE DE LA K

 La K és una nova lletra que sona igual que el so fort de la C. Un dia estava intentant anar a la caseta de les vocals perquè li havien dit que rebien molt bé a totes les lletres i que els hi agrada molt conèixer noves amigues per jugar a fer paraules noves. Però la lletra K és la lletra de les mesures i resulta que tenia una mapa per arribar fins a la caseta però no hi apareixen els kilòmetres que ha de fer i no sap com arribar per això ens ha arribat a la classe amb la caixa màgica perquè l'ajudem a trobar-la!

 EL CONTE DE LA C/QU

La lletra c finalment decideix que vol conèixer la caseta de les seves amigues i parlar amb la S perquè l’ajudi a trobar un altre so diferent al d’ella. Perquè la s no s’enfadés amb ella per fer el seu mateix so li va portar un regalet. La lletra c quan va veure a la lletra s li va donar el seu regal i li va demanar un favor: “Ja que tu i jo tenim el mateix so, què et sembla si pensem en algun so que jo pugui fer diferent? Com tu fas màgia pot ser em pots ajudar i canviar-me el meu so” La lletra s li diu que ella no té poders per aconseguir això, ella només pot fer recuperar el seu so però no canviar-lo!

La S es posa molt trista perquè ningú no la pot ajudar. La a o u se l’emporten a jugar per distreure-la perquè li agrada molt donar volteretes amb la corda però de cop es posa a plorar desesperadament perquè se n’adona que s’ha deixat la corda a casa i al preguntar-li què li passa, no li surten les paraules…ccccc cccccc cccccc m’he deixat la cordeta!!!

En aquell moment les vocals es van mirar entre elles i li van dir: “Ho has vist? Has fet un so diferent al teu. Tu sola ho has aconseguit!”

Les vocals a, o, u li van dir a la lletra “c”: “A veure que et sembla i si fem nosaltres un grupet per sortir, nosaltres tres i tu. Però....et volem tal com ets i amb aquest nou so que has descobert”. Quina sort tenia la c de tenir unes amigues que volguessin estar sempre amb ella i ara tenia un so diferent. Van començar a dir frases amb aquest nou so: Podrien fer una cabana, plena de cacauets, cuinar una coca a l’escola i cultivarien cols a l’hort.

Les vocals e i, també volien participar...però...el grup estava tancat. Elles volien ser també partícips d’aquest so...però...no podia ser. Les vocals e i, es van posar tristes.

La u que li agradava molt ajudar va buscar una solució mentre dormia. A l’endemà es va aixecar amb una gran idea, com que és carnaval li faran a la c una disfressa de pirata amb una cama de fusta que fa el soroll cccc i li donarà a la c perquè faci aquest soroll però perquè no li caigui ella sempre li aguantarà. Cal fer adonar als nens que es tracta d’un sol so i dues lletres i que es diu dígraf.

Ara la a i la o tb volen conèixer aquesta nova lletra, el dígraf QU i la volen saludar, la u quan les veu venir es posa molt contenta però els diu que ella també vol sonar perquè ella sempre juga amb elles i són un equip.

Després la u es pregunta perquè no pot sonar també amb la e i la i, elles que l’estimen molt perquè sempre les ajuda li diuen que  només la deixaran sonar si toca dues vegades el timbre (..) QÜ i així inventen un nou joc i totes les vocals estan contentes.

Com que totes estaven tant contents i aprofitant que la c ja estava ben disfressada totes les vocals es van disfressar i van celebrar totes juntes la festa del carnaval!!!

   EL CONTE DE LA B

 Avui hi ha molt enrenou a la casa de les vocals, sembla ser que estan molt enfeinassades fent el dinar.... doncs han volgut fer una festa per celebrar que tenen moltes lletres amigues (m,l,s,d,n,p,r,h...), i les han convidat a totes!!

Quan les vocals han entrat al menjador per engalanar-lo i parar taula, s’han trobat amb la lletra L que tenia la panxa molt inflada com si s’hagués empassat un globus! Les vocals espantades se li han apropat per ajudar-la mentre trucaven al 112 per avisar a una ambulància!!

- ...però què feu?, que us heu begut l’enteniment? –protesta la lletra L.

- Que no veus quina panxa que tens? Cal que avisem urgentment a un metge!

- Deixeu-me tranquil-la que a mi no em passa res de res, aquesta és la meva panxa perquè sóc molt llaminera i estic una mica grasseta!!

- Mira L a nosaltres no cal que ens diguis mentides doncs ens coneixem de fa dies i sempre has estat molt prima... escolta bonica potser es que et fan por els metges, però no n’has de tenir de por, ells et curaran i també et faran riure...

- ... que no, que no, que esteu equivocades, a mi no em passa res, us esteu     confonent de lletra, jo no em dic L, el meu nom és b, b, b, b, b i estic bé, estic bé!! M’heu entès o voleu que us ho digui cridaaant!!!

Les vocals sorpreses i una mica confoses van tranquil·litzar-se tot deixant que la B s’expliqués.

-       He vingut de molt lluny perquè us volia conèixer, doncs les meves germanes han sentit a parlar molt de vosaltres, sou molt populars i els hi han  dit que sou fantàstiques, el meu so es fa bufant suaument amb els llavis, i com ja us he dit cent vegades el meu nom és B.

Les vocals escoltaven amb molta atenció i curiositat les explicacions de la nova amiga, però després d’escoltar-la en silenci van voler conèixer on eren les seves germanes i com es deien.

-       Una de les meves germanes es diu v, però no ha volgut venir a la casa de les vocals perquè està enfadada i no vol fer paraules! L’altra es diu w i no és mai a casa perquè sempre va de viatge!!!

-       Doncs nosaltres estem encantades de coneix-te i volem convidar-te a dinar per compensar-te de la rebuda que t’hem donat!!

El dinar ha estat fantàstic, totes les lletres s’ho han passat pipa!!!

EL CONTE DE LA C I LA Ç

Pel mig del bosc, una lletra anava cantant la seva cançó “ccccccccc” i de sobte va aparèixer una papallona i li diu:

- “Perquè cantes aquesta cançó? Tu no ets la lletra “s”?”

La lletra era la lletra “c” i li va contestar a l’ocell:
 -       No, jo sóc la lletra C i aquest és el meu so.

La papallona va dir:

-       No, ets una mentidera, la lletra S fa aquest so i com et senti d’enfadarà molt.

La papallona va marxar volant i la lletra “c” va començar a plorar.

Al cap d’una estona van aparèixer les dues vocals “e” i “i”, jugant i saltant pel mig del bosc i la vocal “e” li demana a la vocal “i” silenci perquè havia escoltat algun soroll estrany. Paren les dues l’orella i escolten a algú que plora.

Dirigint-se cap al lloc d’on provenen els plors, troben a la lletra “c” que no podia parar de plorar. Les vocals volen saber si s’ha fet mal o s’ha perdut o s’ha caigut... Al final la lletra “c” els explica què ha passat amb lla papallona i amb el descobriment que l’ha fet sobre que existeix una altra lletra que sona igual que ella. Les vocals no s’ho creuen i li diuen a la lletra “c” que facin el seu so.

En sentir-lo veuen amb certesa que pot crear un greu problema ja que es tracta del so de la “s”.

Però, les vocals volien animar a la seva nova amiga i no volien que plorés més, així que les dues varen pensar com ho podien fer: “Has pensat una cosa molt bona que tens tu i que la lletra “s” no té? que aquesta lletra “s” necessita dos com tu per poder formar-se, sense tu, ella no existiria.” Ara, la lletra “c” estava contenta. Les tres, van pensar en inventar-se un joc, un joc que només sabessin jugar elles tres. Quin era aquest joc? Cada dia les dues vocals vindrien al bosc a veure a la seva amiga la lletra “c” i havien de fer paraules formades per elles tres. Les paraules trobades les anomenarien en secret “les paraules del bosc” i només les podrien utilitzar la lletra “c” combinades o amb la vocal “e” o la vocal “i”. S’ho passaven d’allò més bé.

El primer dia va venir la vocal “e” corrents al bosc i li va dir a la lletra “c”: La paraula que he trobat per ser la primera “paraula del bosc” és molt bonica. A veure si saps com es diu allò blau que tenim al sortir al carrer i mirem cap a dalt? Cel.

La vocal “i”, encara venia més contenta i cridant a la seva amiga: “Lletra “c”, lletra “c”, saps quina paraula he trobat per anar tu i jo de la mà? Et donaré una pista: és una fruita, rodona i és de color vermell! Una cirera!

Ja portem dues paraules del bosc.

El dia següent: la vocal “e” venia amb altra paraula: “Quan sortim al pati de l’escola, a vegades ens hem de posar formant una forma rodona. Saps com es diu també? Fer un cercle.

Buf!!! Quantes “paraules del bosc” tenien. Les seves paraules secretes. La lletra “c” estava molt contenta. I cada dia les vocals anaven al bosc a veure a la seva amiga i portaven més paraules (cérvol, cella, cinc, circ, cigne, piscina... Només és per sentir el so, no les podem escriure perquè encara no han arribat totes les lletres)

Però, un dia, les vocals a, o, u, van pensar en seguir a les vocals e i i.

Les vocals a, o, u caminaven darreres de les vocals e i amagades, van veure que anaven al bosc i van escoltar com cridaven a la lletra c, com feien sempre...però...aquesta vegada...la lletra c no volia sortir. Les vocals e i no entenien res. Elles havien fet lo mateix que sempre. Aquest dia hi havia alguna cosa rara? Perquè ella havia vist a les altres vocals i li feien por. Les vocals a, o, u quan es van sentir descobertes, van sortir de l’amagatall i van voler saber què passava. Les vocals e i els van explicar tot i, en aquell moment, les vocals a, o, u també volien fer paraules amb ella, però... la lletra c tenia por i no volia baixar de l’arbre. La vocal a li llença una corda per ajudar-la a baixar i demostrar-li que volia ser la seva amiga, ves per on, que la lletra c va sentir que era divertit això de baixar per la corda. Les vocals a, o, u decideixen inventar-se altre joc però...que sigui només d’elles tres i la lletra “c”: li tiraran una corda cada vegada que estiguin juntes. I es faran una foto perquè es vegi sempre la corda amb elles, per tant ça, ço i çu. Com a la lletra c li agrada tant jugar amb la corda,a  saltar pels arbres, fer tirolines, les vocals sempre li deien: ai, ai que un dia et trencaràs, tant li deien que li van posar el nom a la lletra c amb la corda: La Ç trencada....van riure del nom tan graciós que havien posat. Això si que era un bon joc!

Comencem: 

-          La vocal a li diu a la c: “Agafat de la corda i pensa: Que et fan quan et posen un braç per cada banda del coll i ho fan també els teletubbies? (una abraçada)

-          La vocal o volia continuar: “Lletra c, pensa una paraula que sortim tu i jo i que la utilitzem molt a l’escola per quan cantem” (cançó)

-          La u tota tímida li va preguntar: “agafat també la corda i pensa en una paraula que diem quan una persona és molt forta és un ?” (forçut)

-          Buff!! Quantes paraules per continuar jugant: Dolça, llençols, dolços, puça, calçotet.

Tots estaven contents amb aquest joc: e i tenien les seves “paraules del bosc”,  a, o, u tenien les seves paraules amb la ç. Quins dies més divertits passaven...tot el dia jugant! Eren feliços!

EL CONTE DE LA H

 

La H està una mica enfadada amb les vocals, ja que dies que les vol conèixer perquè li han dit que són fantàstiques i molt divertides, però s'ha cansat de buscar-les pel bosc i no trobar-les... la seva casa estar una mica amagada...
Necessita ajuda i per això ha escrit una carta als nens/es de P5 del Pompeu!!

  EL CONTE DE LA R

Aquest conte comença un dia que estaven les 5 germanes (a, e, i, o,  i u) a casa. Aquell dia havien convidat a la d, la t i la p a mirar una peli.

Estant totes concentrades mirant aquella peli, va arribar un moment que no acabaven d´escoltar bé perquè hi havia un soroll a fora que els interrompia la tranquil·litat.

S´escoltava rrrrrr rrrrr (com una moto).

I les vocals van decidir sortir a mirar qui era que estava amb una moto.

Una de les vocals va exclamar:

- Sembla que algú es passeja en moto al voltant de casa.

Però es van posar a mirar per tot arreu i al voltant de la casa i allà no veien cap moto. Així que van tornar a entrar a casa.

Justament quan estaven entrant, van tornar a sentir:

-       Rrrrrr rrrrr.

Una de les vocals va dir:

- Sembla que algú ens vol fer alguna broma perquè sembla que hi hagi una moto per aquí i quan mirem no hi ha cap moto. Algú s’està amagant de nosaltres.

Però es va sentir una veu d’algú ben emprenyat que els hi deia:

-           Fa estona que estic aquí intentant parlar i presentar-me per venir a jugar amb vosaltres. Sóc una lletra i em dic erra i faig aquest so rrrrr.

-              No t’enfadis lletra erra. Nosaltres estàvem mirant una peli i si vols pots entrar a casa amb les nostres amigues la d, la t i la p, que també hi són a dins, ets benvinguda.

-              Com us dieu vosaltres? –va preguntar la erra.

I van fer les presentacions:

-       Jo em dic A i en saludar-se va sonar RA.

-       Jo em dic E i en saludar-se va sonar RE

      (Així amb la I, la O i la U)

La A com a germana gran va fer-la entrar a casa per fer la presentació de les altres lletres amb la R. Però la Erra no voli... volia jugar a fet i amagar amb les vocals i les vocals estaven d’acord però volien avisar a les seves altres amigues consonants que estaven a casa esperant-les, però la Erra va dir que no, que només podia jugar a fet i amagar amb les vocals. I les vocals li van dir:

-       Però com vols que juguem a fet i amagar si tu no pares de fer el teu so, et trobarem súper ràpid.

-       Noo, perquè tinc un secret, és per això que només puc jugar amb vosaltres. Segur que no em trobareu!

-       Vinga va, doncs juguem! 1, 2,3,... Anem a buscar-te!

Però la R, quan esta entre vocals pot fer un so diferent, pot fer un so fluix i així d’aquesta manera segur que no la trobem.

Les vocals van buscar i van buscar però no trobaven la R... Fins que van pensar que si només podia fer aquest so amb elles, podrien anar a buscar a la S que també sap fer dos sons diferents i que ajudin a les vocals a trobar a la R. I així ho van fer, la S els hi va dir que la R també podia fer la seva màgia i per sonar fort entre les vocals havia de ser doble, RR. La R va fer la màgia i quan va sortir del seu amagatall ja tornava a fer el seu so fort!!!

-       La R també té dos sons, quina sort!!!- Van dir les vocals.

Van convidar a la R a entrar a casa a mb les seves amigues a veure la peli i va acceptar, en entrar els hi va dir a les vocals:

-       Gràcies per deixar-me entrar a casa vostra però jo sóc molt gran i jo mateixa em presentaré amb les vostres amigues i si voleu vosaltres estigueu darrera meu per si no me’n recordo bé dels sons de les vostres amigues les consonants.

La D es va presentar amb la R i, com havien acordat la A anava darrera, i en ajuntar les seves mans va sonar DRA.

         (Així amb les altres vocals i consonants (t i p)

Però això no era tot la R tenia un altre secret, a la R no li agrada gens estar la última en una paraula i s’enfada molt, s’enfada tant i tant que no sona, fa de R muda!

 EL CONTE DE LA P

A la casa de les vocals, les vocals estan berenant a cada seva i de cop comencen a sentir que algú es tira pets.

-Nuna: Heu sentit? Qui és que fa això? Algú s’està tirant pets?

- Nooo!!

- Doncs aquest so és una mica estrany, sinó sou vosaltres i jo tampoc, qui deu ser?

- Les vocals van mirar per tot arreu... i van trobar una lletre amagada darrere del sofà ben vermella!

Era la lletra P, que li feia vergonya sortir perquè segur que pensarien que es tira pets pel culet i no és així.

-     -  Que ets tu la que es tira pets?

-     - No, jo no em tiro pets es que el meu so és així però no penseu que sóc tan marranota si us plau, que a mi això em fa molta vergonya!

-    - Ahh vale! Doncs no tinguis vergonya que no passa res! Vine amb nosaltres que estem berenant i et convidem!

Mentre berenaven, la P es va sentir tan còmoda, que va explicar un secret! Els hi va explicar a les vocals que ella és la única consonant que es pot posar i treure el seu bracet, si la S està a final de paraula pot treure el bracet!! Les vocals van al·lucinar! Però això no era tot, també els hi va explicar que estava enamorada! ♥♥♥ Sabeu de quina lletra? De la lletra L, diu que estan maca, tan alta i tan elegant que sempre que pot va al davant d’ella per estar al seu costat!! Però shhh... no digueu res que és un secret!

 EL CONTE DE LA S

Les vocals estan celebrant que ja han conegut moltes consonants i ara ja poden llegir i escriure noms i frases noves. Han decorat la casa amb globus, serpentines, música...

Mentre ballaven totes juntes i bevien coca-cola, va entrar a la casa una nova consonant. Era molt creguda, i es va pensar que la festa era per ella i en veure que ningú la veia ni l’aplaudien va fer: “ssssssss”

-      -  Ups!!! Heu sentit aquest soroll? El meu globus no s’ha desinflat pas... i el vostre???- diu la A.

-       - No, el meu està ben inflat- diu la E.

-      -  Doncs res, deu haver sigut la teva imaginació A- li va dir la O.

La S, en veure que ningú li feia cas i que la festa no era per ella, es va enfadar molt i molt. Va girar cua i va voler marxar. Però en aquell moment, va ser quan les altres lletres veuen que hi ha una lletra que no coneixen i no la volen deixar marxar. Per aconseguir-ho la rodegen entre totes i....

-        -  Deixeu-me!!! No vull estar envoltada de lletres tan antipàtiques com vosaltres...

-     -  Noia, no t’havíem vist. No t’enfadis va, que tenim moltes ganes d’escriure i llegir noves paraules i segur que tu ens pots ajudar.

-       - Mmmm... d’acord, em quedo però si fem un pacte.

-       - Quin??? Digues que estem molt emocionades- va dir la I.

-      -  Doncs mai vull estar envoltada de dues vocals. Li donaré la mà només a una, o bé que me la doni una de vosaltres, però mai  amb dos alhora.

Les vocals, que no entenien perquè aquella lletra estava tan enfadada, van acceptar, però amb la condició que expliqués perquè es creia tan important  que fins i tot s’havia pensat que la festa era en el seu honor. Li van demanar disculpes per si l’havien ofès, i li van explicar que elles sempre es posaven molt contentes de conèixer nous sons. Un cop aclarit el mal entès, la s els va dir:

-      -  Doncs mireu noies, sóc important per diferents motius: Primer sóc important perquè em puc treure i posar el meu braç.

-      -  Apa, doncs jo sóc la O, i jo també tinc el braç diferent a les altres vocals i no per aquest motiu sóc més important....

-       - Un altre de les meves virtuts és que surto a molts noms de les coses (plurals).

-      -   Mira S, jo sóc la A, la germana gran,em sembla molt bé que tu et creguis especial, però aquí totes tenim la mateixa importància. Així que jo, quan sigui la última lletra de la paraula i tu t’hagis d’afegir darrere meu, no et penso donar la mà.

-       - Apa, penseu el que vulgueu, però jo sóc màgica.- va dir la S.- ja descobrireu perquè....

Les vocals i la S, amb el temps es van anar fent més amigues i van veure que no era tan estirada com semblava. Van pensar en trencar el pacte i tornar-la a envoltar.

Una nit, mentre dormia la S, van pujar sense soroll i es van col·locar cada una a un costat. I....

Pffffff!!! De cop i volta va començar a sortir fum de colors de sobre el llit i quan aquest va desaparèixer.... Sorpresa!!! La S s’havia convertit en doble.

-       - Jejeje, que us havíeu pensat que m’enredaríeu??? Continuo guanyant jo noies!

I les vocals es van quedar ben sorpreses amb la lletra S, doncs havia fet màgia!!!!! (so de la s sorda, “ss”)

Però les vocals eren molt tossudes i van voler tornar a provar d’enganyar-la. La van esperar en un lloc on creien que no els podria fer aquella màgia ... a l’escala!!!!

Però novament les sorprèn doncs els ensenya un nou so.... ( la s sonora, “s”)

 EL CONTE DE LA N

Quan ja estem a final de curs i felicitant als alumnes per la seva feina i el seu esforç de cop, se sent un sorollet a la classe que surt de la butxaca de la mestra (o d’una bosseta), quedant aquesta perplexa quan descobreix que dins, amagada, hi ha una nova lletra!!!

-       No sé que hi fas aquí, però avui ens hem acomiadat de les lletres i no et puc presentar de cap de les maneres! Estem tots molt cansats perquè hem treballat molt aquest trimestre, així que torna a casa i després de vacances et rebrem amb els braços ben oberts!

A vosaltres què us sembla?

-Noooo!

Ella ens explica que és la germana mitjana de la lletra M, i que no s’hauria presentat per sorpresa a la classe si no fos que es tracta de quelcom molt important:

Sembla ser que té moltes ganes d’anar a la casa de les vocals per poder jugar amb elles aquestes vacances doncs la seva germana gran li ha explicat que són màgiques, molt simpàtiques i molt divertides i que amb elles no t’avorreixes mai, però... ella és una mica tímida i molt vergonyosa i encara no ha après a fer correctament el seu so, per més que la seva germana gran li explica i li explica i li torna a explicar que ha de treure l’aire pel nas a ella també se li escapa per la boca i li surt un sorollet molt estrany, i de vegades fins i tot algun moquet i alguna escopinada... i pensa que les vocals es riuran d’ella, per aquest motiu ha vingut a la classe per demanar-nos si la podem ajudar...

...entre tots pensem de quina manera la podríem ajudar perquè l’aire no se li escapi per la boca i finalment la mestra proposa que podria fer un tap amb la llengua posant-la al paladar, d’aquesta manera només se li escaparia l’aire pel nas i li sortiria el seu so a la perfecció!

La n ho prova, juntament amb tots els nens i nenes, i l’experiència és un èxit, així que tots ho celebrem amb aplaudiments i felicitacions. Acompanyem a lletra N a la casa de les vocals perquè la saludin i ens acomiadem de les lletres, ara sí, fins després de vacances!!

EL CONTE DE LA D

Feia  un dia assoleiat, i les vocals van sortir a jugar al seu jardí. De sobte, van veure com s’apropava una lletra desconeguda, que semblava que els hi feia llengotes. La A, la més atrevida, li va preguntar:

-       - Qui ets tu? I perquè ens treus la llengua?

-       - Sóc la d, la única lletra que necessita que la punta de la llengua estigui entre les dents per produir el meu so. No us estic fent llengotes, voldria ser amiga vostra.(fer que els nens reprodueixin el so de la d, i se n’adonin de la posició de la llengua)

-       - Ahhh... va dir la E. Doncs pensàvem que ens volies fer enfadar. Vinga, si jugues amb mi, quin so farem?

-       I així, totes les vocals van anar jugant amb la d, a fer nous sons.

EL CONTE DE LA T

Un bon matí, en llevar-se les vocals es van trobar un paquet estrany embolicat. Tenia una forma allargada i no sabien què era.

Van decidir desembolicar-lo i per la seva sorpresa, era una trompeta, que en bufar-la va sortir un nou so: TTTTTTTT.

Les vocals ben encuriosides per aquest instrument van dir:

-      -  Sembla un tobogan!!! Perquè no ens hi tirem?

- La o, molt valenta s’hi va llençar, i en sortir de dins es va sentir el so “TO””TO”

-       - Jo també vull!- va dir la A. I en sortir de la trompeta es va sentir: “TA””TA”TA”....( la simfonía de Bethoven)

- Després va tirar-se la U, sonant  “TU TU”, més tard la E, fent el so de “TE TE”  i per acabar la I, fent sortir el so “TI TI”.

Conforme anaven baixant, les seves germanes anaven animant a les seves germanes (diem als nens que repeteixin el so per animar-les també).

Quan van jugar una estona, la trompeta els hi va donar una idea:

-       - Ja veig que baixar pel tobogan per vosaltres és molt fàcil. Perquè no proveu de pujar-lo?

I així ho van fer. La O, quan va arribar a dalt, es va sentir el so “OT”. Després les altres vocals també es van atrevir, fent sons nous com : AT, ET, IT ,UT. I així és com van conéixer a la nova consonant, la lletra T i que fa el so (fer el seu so).

EL CONTE DE LA L 

Aquest conte comença al jardí de la casa de les vocals. Estaven totes les vocals jugant a pilota al jardí i s’ho estaven passant d’allò més bé. Es passaven la pilota i al mateix temps qui la llençava deia el nom de la lletra a qui li anava a passar. La O estava esperant el torn per rebre la pilota i en un moment donat va veure algo al cel. 

Oooohhhh –va exclamar la O- mireu germanes allà dalt es veu alguna cosa que no és ni un ocell ni un avió.

Una altra vocal va dir : aiii és veritat però no es veu gaire està molt lluny!!!

Totes es van quedar rumiant i mentre rumiaven i rumiaven, aquella cosa del cel s’anava apropant.

La I va dir ben contenta i riallera: –siiii ja és veu, és un globus!!! I porta alguna cosa penjada!!!.

La A, la germana gran va dir: -Però si és la nostra germana E. Què fa allà dalt?

I una altra vocal va dir: - Apa i mireu que li ha passat, s’ha allargat!!!

La E, que estava amagada darrera de l’arbre, va sortir i els hi va dir:

- Noooo jo no sóc, que estic aquí!!!

Finalment, el globus va baixar i va arribar a terra i va sortir aquella lletra del globus i es va presentar:

- Hola sóc una consonant i em dic “ela” i faig aquest so (fer el so).

La L va saludar a la A i en ajuntar-se es va sentir LA

La L va saludar a la E i en ajuntar-se es va sentir LE (així amb les altres vocals).

En acabar de saludar-se la E li va dir a la L:

- T’assembles a mi però tu tens l’esquena ben recta i se’t veu molt elegant.

Es van fer molt amigues i jugaven al jardí fent el so al revés: AL, EL, IL, OL, UL.

Es van adonar que en ajuntar-se les vocals amb la L moltes vegades podien convertir-se en articles, que és una paraula que acompanya i ajuda al nom de les coses ex: la, el.

Totes les lletres volien jugar a aquest joc (fer construccions d’article-nom ex: la iaia, el iaio ) però es van adonar que quan una paraula començava amb una vocal els feia pessigolles i podien aprofitar per anar-se’n a jugar al pati deixant una penyora (l’apòstrof) per recordar que hi falten les vocals (la A i la E neutre).

EL CONTE DE LA M

Abans d’anar a l’escola, les 5 germanes(la A, la E, la I, la O i la U) estaven a casa esmorzant llet amb galetes de bon matí, i de sobte van sentir un soroll:

- Mmmmm....

Espantades, van començar a esbrinar que podria ser. La A va dir:

-  - Serà una moto?- però les altres li van dir de seguida, 

- - No pot ser perquè les motos no fan aquest so: rrrrum, rrrrum!

La E, va dir:

- - I siés un ocellet?- i les altres li van contestar: - NO.... no pot ser perquè els ocellets no fan aquest so, fan piu piu.

La I  va pensar que era una festa d’aniversari. I finalment la O i la U van decidir que perquè no sortien totes juntes al jardí a descobrir què era aquell so, perquè elles pensaven que era una vaca i estaven preocupades per si aquest animal els hi havia destrossat les flors. La seva sorpresa va ser que no era una vaca, sinò que semblava un pont amb tres arcades.

La germana gran, la A, li va preguntar:

-  - Que ets un pont per poder travessar el riu?, i va sortir una veu que li va contestar... 

  - NOOOOOO, jo no sóc un pont, sóc  una consonant i em dic “Ema” i faig aquest so”mmmmm”. La “ema” va preguntar a les 5 germanes els seus noms.

La A, li va dir, jo em dic A. Al saludar-se, la M i la A, va sonar”MA”

La E, li va dir a la M, jo sóc la E, i al saludar-se la M i la E, va sonar “ME”

(i així amb les vocals I, O  i U).

Finalment es van adonar que si es saludaven al revès sortia:AM,EM, IM, OM I UM.

EL CONTE DE LES VOCALS

Hi  havia una vegada en un poble de la costa brava que tots coneixem molt bé, a Lloret de Mar, a dalt d’una muntanya  hi havia una caseta de fusta, amb una teulada de color vermell, una xemeneia, una porta gran de fusta i unes finestres amb forma de quadrat. En aquesta caseta hi  vivien 5 germanes, eren les 5 vocals:  a,e,i,o,u .

La primera  vocal és la "a", és la germana gran perquè quan fem el seu so obrim la boca molt gran. Ella és molt responsable tot i que li agrada una mica manar però també cuida a les seves germanes.

La segona germana és la "e", es fixa en el que fa la seva germana gran i així aprèn molt d'ella i són molt amigues.

La tercera vocal ja la coneixem és la "i", ella és molt presumida i és l’única vocal que porta un barret, un puntet però li agrada que li facin petit. És molt simpàtica i quan fem el seu so sempre riu i està contenta.

La següent és la "o", a la o li agrada molt sortir al jardi, al parc i  sobretot quan fa bon temps i fa sol, i com que li molesta una mica el sol porta sempre una visera al cap. Quan fem el seu so fem un cercle amb la boca.

La última germana és la vocal "u",  és la germana petita perquè quan fem el seu fem "morritos" i posem la boca petita. La u és molt tranquil·la i no li agrada tenir problemes amb ningú, ajuda a les seves amigues i juga amb totes les seves germanes.

I aquestes són les 5 vocals que hi viuen a la casa de les vocals!

Conte contat… ja s’ha acabat!